Fundació Giner de los Ríos: el repte de la constructabilitat
Ingeniería estructural para garantizar la viabilidad constructiva
Informació general
Dates: 2008 - 2013
Client: Fundación Francisco Giner de los Ríos
Arquitectura: amid.cero9
Ubicació: Madrid, España
Propietat fotogràfica: © José Hevia
Col·laboradors:
Ana Belén Franco, Iñigo González-Haba, David Marsinyach, Jorge Martín Sainz de los Terreros (concurso) Jaime Bartolomé, Íñigo González-Haba, Jesús Isla, Mireia Luzárraga, Alex Muiño, Asa Nakano, José Quintanar, Jorge Saz, Rebeca Vallecillo (proyecto básico) Javier Casado, Chienchuan Chen, Maria Díaz Simal, Paula Ferruz, Paula Ibarrondo, Angela Juarranz, Mª Luisa León, Laura Miguelañez, José Quintanar, Elena Rivas, Meritxell Rocafull, Bárbara Rodriguez Pando, Cristina Sanz, Jorge Saz, Vicente Soler y Eva Urquijo (proyecto de ejecución y dirección de obra)- Instal·lacions: Úrculo Ingenieros - Jardí: Teresa Galí (Arquitectura i Agronomía), amid.cero9 - Aparellador: Luis Calvo Hurtado
La seu de la Fundació Giner de los Ríos a Madrid se situa a la parcel·la que originalment albergava la casa del pedagog i l'edifici de l'Institut Lliure d'Ensenyament.
El projecte, guanyador d'un concurs públic d'idees, té com a objectiu central recuperar el jardí com a centre d'activitat de la institució i augmentar les seves instal·lacions construint dos soterranis per sota dels edificis existents.
SOCOTEC va idear el disseny estructural i el procés de construcció dels nous edificis de la seu, a més de la rehabilitació de la casa de Giner i el pavelló de fusta.
L'enginyeria estructural de la proposta no només va afrontar el disseny d'espais únics, sinó el procés de construcció de soterranis mantenint part de les construccions existents en una ubicació molt restringida per a l'execució de les obres.
L'enginyeria estructural va combinar el projecte amb la constructabilitat del complex per fer-lo viable en totes les seves fases. La prova d'això és que no es va canviar ni una coma ni del projecte ni del procés per part de la constructora.
Parleu amb els nostres experts
Edifici com a "mitjanera especialitzada"
L'edifici s'organitza al voltant d'un pati ajardinat, que és el centre neuràlgic del conjunt. L'edifici es concentra en el perímetre de la parcel·la per alliberar el pati, que es defineix com un lloc de trobada i un node actiu de fluxos.
La façana de l'edifici cap al pati és facetada i es va trencant per crear la sensació d'un conjunt de petits pavellons. L'edifici està envoltat per una gelosia d'acer galvanitzat que li dona un aspecte lleuger i difumina la seva presència.
L'edifici també compta amb un impactant auditori sota rasant per no trencar l'escala íntima del jardí.
Al carrer Martínez Campos, l'edifici ofereix una escala diferent, ja que s'eleva amb una esvelta torre de quatre plantes que funciona com a fita urbana.
Rehabilitació
Estrategia de construcció
La Institució Lliure d'Ensenyament (ILE) és un centre educatiu fundat a Madrid l'any 1876. Els seus edificis històrics, la Casa de Giner i el Pavelló Macpherson, van ser rehabilitats íntegrament.
En ambdós casos s'han mantingut les façanes, el volum i l'espacialitat originals. La resta s'ha substituït per un conjunt de nous espais vinculats directament al jardí, que recupera el seu protagonisme original, i adaptats a les funcions actuals de la ILE.
El manteniment dels edificis va generar el punt de partida per poder dissenyar l'estratègia de construcció. A causa de la disposició original de la parcel·la, l'únic punt d'accés havia de compatibilitzar el manteniment de l'estructura amb l'entrada de la maquinària d'obra.
Enginyeria per la constructabilitat
El disseny estructural va partir de la necessitat de construir un soterrani en un edifici històric amb l'estructura deteriorada. Per a això, SOCOTEC va proposar la construcció descendent, que va permetre excavar el sòl sense sobrecarregar els edificis existents.
Aquesta tècnica va permetre conservar els edificis històrics i realitzar la construcció del soterrani de forma segura i eficient.
La rehabilitació estructural de la casa Giner va consistir en la construcció d'un soterrani per connectar la casa amb el nou edifici sota rasant. La façana oest de la casa Giner es trobava en un estat avançat de deteriorament, per la qual cosa va ser necessari estabilitzar-la abans d'iniciar la construcció del soterrani. L'obra es va executar sota els murs de càrrega de l'edifici, utilitzant tècniques de sosteniment provisionals que van garantir la seguretat i eficiència del procés.
La Institució Lliure d'Ensenyament (ILE) és un centre educatiu fundat a Madrid l'any 1876. Els seus edificis històrics, la Casa de Giner i el Pavelló Macpherson, van ser rehabilitats íntegrament.
En ambdós casos s'han mantingut les façanes, el volum i l'espacialitat originals. La resta s'ha substituït per un conjunt de nous espais vinculats directament al jardí, que recupera el seu protagonisme original, i adaptats a les funcions actuals de la ILE.
El manteniment dels edificis va generar el punt de partida per poder dissenyar l'estratègia de construcció. A causa de la disposició original de la parcel·la, l'únic punt d'accés havia de compatibilitzar el manteniment de l'estructura amb l'entrada de la maquinària d'obra.
Enginyeria per la constructabilitat
El disseny estructural va partir de la necessitat de construir un soterrani en un edifici històric amb l'estructura deteriorada. Per a això, SOCOTEC va proposar la construcció descendent, que va permetre excavar el sòl sense sobrecarregar els edificis existents.
Aquesta tècnica va permetre conservar els edificis històrics i realitzar la construcció del soterrani de forma segura i eficient.
La rehabilitació estructural de la casa Giner va consistir en la construcció d'un soterrani per connectar la casa amb el nou edifici sota rasant. La façana oest de la casa Giner es trobava en un estat avançat de deteriorament, per la qual cosa va ser necessari estabilitzar-la abans d'iniciar la construcció del soterrani. L'obra es va executar sota els murs de càrrega de l'edifici, utilitzant tècniques de sosteniment provisionals que van garantir la seguretat i eficiència del procés.
Execució del projecte
Procés de construcció descendent i ascendent
El procés de construcció descendent és una tècnica innovadora que s'utilitza per a la construcció d'edificis en condicions especials. Aquesta tècnica inverteix el procés tradicional de construcció ascendent, començant per la construcció dels fonaments i la contenció de l'edifici abans d'excavar el terreny per a construir els soterrats.
En el projecte de la nova seu de la Fundació Giner de los Ríos, el procés de construcció descendent es va utilitzar per construir el volum de quatre plantes que es troba al carrer Martínez Campos. Aquest volum consisteix en l'edifici sobre rasant i de dos soterranis que ocupen tot l'espai sota rasant entre la casa Giner i la mitgera.
El procés de construcció es va iniciar amb la construcció dels fonaments i la contenció utilitzant elements de pantalla. Uns per ser el futur fonament dels pilars i altres com a elements pantalla de contenció. A prop de la casa Giner es van utilitzar micropilots metàl·lics en lloc de formigó com en la resta.
Un cop els fonaments van estar enllestits, es va construir la llosa d'entrada de la torre amb una capacitat portant de 30kN/m² per permetre l'accés a l'obra amb maquinària pesada i acumulacions mentre es realitzaven els soterranis per sota.
Sistema Estructural
L'estructura de formigó armat es combina amb un sistema de pilars metàl·lics exteriors que suporten les càrregues de l'edifici, així com els tancaments de vidre i la gelosia de barres metàl·liques que cobreix tota l'edificació.
L'estructura metàl·lica s'organitza com un sistema de pilars, seguint un mateix criteri de disseny estructural. Els pilars estan formats per xapes d'acer de 25 mm de gruix separades 35 mm, i es gradueixen en el nombre de plaques segons la càrrega a suportar tant si es tracta d'un pilar en façana com en interior.
El procés de construcció descendent és una tècnica innovadora que s'utilitza per a la construcció d'edificis en condicions especials. Aquesta tècnica inverteix el procés tradicional de construcció ascendent, començant per la construcció dels fonaments i la contenció de l'edifici abans d'excavar el terreny per a construir els soterrats.
En el projecte de la nova seu de la Fundació Giner de los Ríos, el procés de construcció descendent es va utilitzar per construir el volum de quatre plantes que es troba al carrer Martínez Campos. Aquest volum consisteix en l'edifici sobre rasant i de dos soterranis que ocupen tot l'espai sota rasant entre la casa Giner i la mitgera.
El procés de construcció es va iniciar amb la construcció dels fonaments i la contenció utilitzant elements de pantalla. Uns per ser el futur fonament dels pilars i altres com a elements pantalla de contenció. A prop de la casa Giner es van utilitzar micropilots metàl·lics en lloc de formigó com en la resta.
Un cop els fonaments van estar enllestits, es va construir la llosa d'entrada de la torre amb una capacitat portant de 30kN/m² per permetre l'accés a l'obra amb maquinària pesada i acumulacions mentre es realitzaven els soterranis per sota.
Sistema Estructural
L'estructura de formigó armat es combina amb un sistema de pilars metàl·lics exteriors que suporten les càrregues de l'edifici, així com els tancaments de vidre i la gelosia de barres metàl·liques que cobreix tota l'edificació.
L'estructura metàl·lica s'organitza com un sistema de pilars, seguint un mateix criteri de disseny estructural. Els pilars estan formats per xapes d'acer de 25 mm de gruix separades 35 mm, i es gradueixen en el nombre de plaques segons la càrrega a suportar tant si es tracta d'un pilar en façana com en interior.
L' auditorio: l' estructura com element d' expressió
La configuració interior i l'estructura de l'auditori són singulars i innovadores. L'espai està envoltat per murs de formigó en mènsula que suporten el sostre de grans dimensions i les càrregues del jardí exterior. Aquestes mènsules permeten reduir la llum lliure sense entorpir la visibilitat del públic.
La disposició dels murs traça una sèrie de sales annexes que es poden integrar amb l'auditori o romandre com a espais independents. La configuració de l'espai i la seva bellesa permeten que sigui el lloc de trobada de Instituto de Norman Foster a Madrid.
Façana
La envolvent exterior cap al jardí està formada per una gelosia metàl·lica amb l'objectiu de proporcionar protecció solar i filtre visual entre les aules i l'espai a l'aire lliure. La gelosia està composta per barres metàl·liques de diferents diàmetres, que disposades de forma regular creen un efecte moaré.
L'enginyeria estructural de SOCOTEC va aconseguir el repte de dissenyar i construir un edifici únic i bell en una ubicació complexa per a la seva construcció.
